1.RELAT DE LA CREACIÓ
    
  primer relat.
Déu va crear el món. El primer que va crear va ser la vegetació i, quan ja estaba aixó, va decidir crear a l'home i a la dona.
      sergon relat.

Adán

El primer que va crear Déu va ser a l'home. Ho va crear amb fang. Després va anant creant la vegetació i els animals. Quan tot aixó estava creat, s'ho va portar a l'home per que ell li donés nom a totes aquelles coses creades i quan ja va estar posat el nom, a partir d'una costella de l'home va crear a la dona i la va anomenar així.

Eva

      Diferències.
Al primer relat, el que primer es crea va ser la vegetació i per últim l'home, i al segon relat, hens diu que el que primer es va crear va ser l'home i després tot el demés, inclus per últim la dóna. Aixó hens dona a entendre que l'home está per sobre de la dona i de tot el demés.







2.ORÍGEN DEL PECAT AL MÓN

Arbre del coneixement del bé i del mal

Una vegada están creats Adán i Eva, Déu els hi diu que poden fer el que ells vulguin al paradís pero que no hi menjin cap fruit de l'arbre del coneixement del bé i del mal, però, hi habia una serp que va fer que Eva menjés llavors, Eva tempta a que també ho façi Adán. Una vegada els dos ho fan, es queden completament sense cap roba llavors Déu sap que tant un com l'altre han menjat de l'arbre i s'enfada amb ells i els expulsa del paradís.










3. RELAT DE CAÍN I ABEL

Caín matant a Abel

Els fills de Adán i Eva es deien Caín i Abel. Abel era pastor i, Caín llaurava les terres. Quan totes les collites anaven bé, tenien que donar-li una part a Déu per agrair-li tot el que ell habia fet. Abel era el bó dels germans, el que sempre li donaba la millor collita a Déu pero en canvi, Caín es simbolitzava com el dolent, era el que li donava les pitjors llavors, Déu trataba millor a Abel i com que Caín li tenia molta embeja, decideix matar-lo i Déu el castiga per el que ha fet. 



4. IMPORTANCIA DE LA SIMBOLOGÍA

L'ARBRE
Què significa aquest símbol?: A la Bíblia, la saviesa i la llei de Déu són comparats amb un arbre. També la Bíblia compara l'home que compleix la llei de Déu amb un arbre frondós. (Salm 1,1-3).
La interpretació és la següent: L'ésser humà té dues possibilitats:
- Menjar dels arbres del paradís, significa ser savi i tenir vida.
- Menjar de l'arbre del bé i del mal, vol dir ser ignorant i trobar la mort, és a dir, seguir les seves pròpies idees i no el mandat de Déu.

                                              LA POMA
No apareix anomenada en la Bíblia en aquest text. El text simplement parla de "fruit" no de "poma". Per què la gent parla llavors d'una poma? La poma representa (és un símbol) en el món antic a la temptació.
En aquest cas la temptació és que l'ésser humà pretén ser com Déu, les persones moltes vegades volen oblidar-se de Déu i posar només normes humanes. La poma simbolitza l'eterna temptació de l'home a no reconèixer com a criatura davant de Déu, sinó voler governar-se per si mateix, no sotmetre, escollir el propi camí, erigir-se en normal última i exclusiva per saber el que està bé i està malament.


LES FULLES DE FIGUERES I LA NUESA
a) Déu li va mostrar el camí a l'home per ser feliç
(= Arbres del paradís i l'arbre de la vida).
b) L'home no va acceptar la proposta de Déu i va voler fer la seva pròpia experiència, decidir per si mateix (= conèixer l'arbre del bé i del mal).
c) La nuesa és la presa de consciència de l'home davant Déu: està desarmat, avergonyit, inerme, es va equivocar i ha de callar. Les fulles de la figuera ens vol dir la por i la vergonya de l'home davant Déu.
Quan l'home es va adonar del mal que acabava de fer, va sentir tota l'amargor que li va produir aquesta experiència. Es va sentir sense cap argument davant de Déu, qui li havia advertit amb anterioritat.
L'home tracta d'amagar de Déu perquè sentia vergonya. L'home es trobava nu (conscient de la seva culpa), però no tenia la humilitat de reconèixer-se culpable davant de Déu (per això s'amaga)

 LA SERP

L'autor bíblic es planteja la pregunta: Per què l'home no vol ser savi, seguir a Déu i ser feliç, sinó que prefereix recórrer el seu propi camí, amagar de Déu i ser desgraciat?. En altres paraules: ¿Per què l'home se sent més portat pel mal que pel bé?
La serp personifica aquí la temptació. Personifica la inclinació gairebé indomable que tots tenim per al mal. Per a l'autor, la causa de tot mal és el mateix home que es deixa vèncer per la temptació, per aquesta inclinació al mal. En gairebé tots els pobles de l'antiguitat la serp és el símbol del mal, és traïdora, verinosa, mata.
La serp va arribar a ser el símbol de la traïció a Déu ia la fe: símbol de tot mal.
També passa això avui a les persones. Prefereixen escoltar la temptació (a la serp) que a Déu.