SÍMBOLS CRISTIANS

Peix cristià

El símbol del peix és una professió de fe abreujada en una sola paraula. La paraula peix en el grec clàssic es diu Ichthys, i per als cristians formaven un acròstic amb les paraules Iesous Christos THeous Uios Soter, és a dir Jesús Crist Fill de Déu Salvador.



Icxc nika

Aquest anagrama l'utilitza sobretot l'Església ortodoxa grega.El significat són dues paraules gregues que confessen la Resurrecció de Jesucrist amb la frase "Jesucrist venç": IC = Jesús, XC = Crist en abreviatura ambdues, Nika = vèncer, victòria. Apareix amb la creu al mig, perquè Crist ha vençut la mort i el pecat en la creu.

Crismón



És el monograma de Crist, format per les dues primeres lletres en majúscules del seu nom en grec: (XP) ISTOS. De vegades també s'hi afegeixen les lletres gregues Alfa i Omega per indicar, seguint el llibre de l'Apocalipsi que Crist és el principi d'on s'origina i la finalitat a on culmina la història.









Creu de Jesús                               


La Teologia cristiana, ha pres a la creu com a símbol de seguiment de Jesús, del més enllà, del missatge cristià i de la vida del creient.
Aquest és el símbol universal perquè va ser on va ser crucificat Crist en temps de l'Imperi Romà.







Creuar els dits
Cuando se formula un deseo, se dice una mentira o se encuentra uno ante un peligro, muchos acostumbran cruzar los dedos , concretamente el mayor sobre el índice. El gesto, que evoca una cruz, conjura la mala suerte y aleja las influencias maléficas, según los supersticiosos.








Agnus Dei

La representació de l'Agnus Dei a l'art cristià es tracta de la imatge d'un anyell amb el cap aureat, i moltes vegades ferit per una llança al pit o degollat, que agafa amb la seva pota davantera dreta un estendard coronat per una creu.







Rosari

El rosari és una pregària tradicional catòlica destinada a lloar la vida de Jesús i la seva mare. Aquesta pregària té funcions similars a la dels mantres orientals, per les seves repeticions de paraules sagrades, que posen el creient en contacte amb la divinitat. Algunes denominacions protestants minoritàries han adoptat el rosari com a oració.




Màndorla

La màndorla és un marc o aurèola en forma de dos cercles que intersequen de forma que la circumferència d'un passa pel centre de l'altre semblant a una ametlla on s'insereixen personatges sagrats, estant el més freqüent Jesucrist però també, la Mare de Déu o els sants.






Tetramof
Un tetramorf és una representació iconogràfica composta per quatre elements. La més estesa d'aquestes és cristiana, la tradició de la qual es remunta a l'Antic Testament, quan el profeta Ezequiel va descriure en una de les seves visions quatre criatures que frontalment tenien rostre humà, mentre que d'esquena i als costats, tenien aparença anima.






Astarot

Astarot,  és un dels dimonis cristians que té la jerarquia de duc de l'Infern. L'ajuden tres dimonis menors, Aamon, Pruslas i Barbatos. Sembla que el seu nom és una corrupció de la deessa Astarte.

ISAAC.

Abraham a punt de sacrificar al seu fill

Abraham i Sara eren molt ancians quan va neixer el seu únic fill Isaac. Uns anys després Déu va voler provar la fé d'Abraham i li va dir que agafés a Isaac, que es dirigeixi amb ell fins a la religió de Morià i que ofereixi allà a l'holocaust i així ho va fer, el va agafar i amb dos criats més van anar. Al tercer día de camí, Abraham va veure una muntanya i li va dir als criats que s'esperesin per que ell anava amb Isaac un moment a reçar i quan acabés tornaria.
Quan van arribar al lloc assenyalat per Déu, Abraham va construir amb pedres un altar, i va col·locar al seu fill a sobre.Va agafar el ganivet per realitzar el sacrifici, però un àngel del cel li va dir que no ho faci, que no li faci mal al seu fill ni li posi una má a sobre d'ell. Llavors Abraham va mirar al seu voltant, va veure un cabrit i el va sacrificar en comptes del seu fill i va tornar a casa amb Isaac.
Abraham li va dir a un criat se que el seu fill no es casaria amb qualsevol dona i li va dir que anés al pais del seus pares a trobar-li una dona decent.
Quan va arribar, el criat va veure aigua a una font i es va trobar amb Rebeca. Quan li va preguntar el nom del seu pare, va descobrir que era filla de Betuel. Ell sabia que Betuel era fill de Nahor, el germá d'Abraham.

El servent li pregunta a Abraham si podia anar a casa seva. Llavors allá explica a Betueli a Laban, el germà de Rebeca, el motiu del seu viatge. Van dir que Rebeca podia casar-se amb Isaac. Al dia seguent va a casa d'Abraham i finalment Isaac i Rebeca es van unir en un estret i profund amor, però no van tenir fills fins als vuit anys, que van tenir dos bessons Esaú i Jacob.

LINK
http:// recursos.cnice.mec.es/bibliainfantil/catalan/antiguo/patriarcas/isaac.htm

1.RELAT DE LA CREACIÓ
    
  primer relat.
Déu va crear el món. El primer que va crear va ser la vegetació i, quan ja estaba aixó, va decidir crear a l'home i a la dona.
      sergon relat.

Adán

El primer que va crear Déu va ser a l'home. Ho va crear amb fang. Després va anant creant la vegetació i els animals. Quan tot aixó estava creat, s'ho va portar a l'home per que ell li donés nom a totes aquelles coses creades i quan ja va estar posat el nom, a partir d'una costella de l'home va crear a la dona i la va anomenar així.

Eva

      Diferències.
Al primer relat, el que primer es crea va ser la vegetació i per últim l'home, i al segon relat, hens diu que el que primer es va crear va ser l'home i després tot el demés, inclus per últim la dóna. Aixó hens dona a entendre que l'home está per sobre de la dona i de tot el demés.







2.ORÍGEN DEL PECAT AL MÓN

Arbre del coneixement del bé i del mal

Una vegada están creats Adán i Eva, Déu els hi diu que poden fer el que ells vulguin al paradís pero que no hi menjin cap fruit de l'arbre del coneixement del bé i del mal, però, hi habia una serp que va fer que Eva menjés llavors, Eva tempta a que també ho façi Adán. Una vegada els dos ho fan, es queden completament sense cap roba llavors Déu sap que tant un com l'altre han menjat de l'arbre i s'enfada amb ells i els expulsa del paradís.










3. RELAT DE CAÍN I ABEL

Caín matant a Abel

Els fills de Adán i Eva es deien Caín i Abel. Abel era pastor i, Caín llaurava les terres. Quan totes les collites anaven bé, tenien que donar-li una part a Déu per agrair-li tot el que ell habia fet. Abel era el bó dels germans, el que sempre li donaba la millor collita a Déu pero en canvi, Caín es simbolitzava com el dolent, era el que li donava les pitjors llavors, Déu trataba millor a Abel i com que Caín li tenia molta embeja, decideix matar-lo i Déu el castiga per el que ha fet. 



4. IMPORTANCIA DE LA SIMBOLOGÍA

L'ARBRE
Què significa aquest símbol?: A la Bíblia, la saviesa i la llei de Déu són comparats amb un arbre. També la Bíblia compara l'home que compleix la llei de Déu amb un arbre frondós. (Salm 1,1-3).
La interpretació és la següent: L'ésser humà té dues possibilitats:
- Menjar dels arbres del paradís, significa ser savi i tenir vida.
- Menjar de l'arbre del bé i del mal, vol dir ser ignorant i trobar la mort, és a dir, seguir les seves pròpies idees i no el mandat de Déu.

                                              LA POMA
No apareix anomenada en la Bíblia en aquest text. El text simplement parla de "fruit" no de "poma". Per què la gent parla llavors d'una poma? La poma representa (és un símbol) en el món antic a la temptació.
En aquest cas la temptació és que l'ésser humà pretén ser com Déu, les persones moltes vegades volen oblidar-se de Déu i posar només normes humanes. La poma simbolitza l'eterna temptació de l'home a no reconèixer com a criatura davant de Déu, sinó voler governar-se per si mateix, no sotmetre, escollir el propi camí, erigir-se en normal última i exclusiva per saber el que està bé i està malament.


LES FULLES DE FIGUERES I LA NUESA
a) Déu li va mostrar el camí a l'home per ser feliç
(= Arbres del paradís i l'arbre de la vida).
b) L'home no va acceptar la proposta de Déu i va voler fer la seva pròpia experiència, decidir per si mateix (= conèixer l'arbre del bé i del mal).
c) La nuesa és la presa de consciència de l'home davant Déu: està desarmat, avergonyit, inerme, es va equivocar i ha de callar. Les fulles de la figuera ens vol dir la por i la vergonya de l'home davant Déu.
Quan l'home es va adonar del mal que acabava de fer, va sentir tota l'amargor que li va produir aquesta experiència. Es va sentir sense cap argument davant de Déu, qui li havia advertit amb anterioritat.
L'home tracta d'amagar de Déu perquè sentia vergonya. L'home es trobava nu (conscient de la seva culpa), però no tenia la humilitat de reconèixer-se culpable davant de Déu (per això s'amaga)

 LA SERP

L'autor bíblic es planteja la pregunta: Per què l'home no vol ser savi, seguir a Déu i ser feliç, sinó que prefereix recórrer el seu propi camí, amagar de Déu i ser desgraciat?. En altres paraules: ¿Per què l'home se sent més portat pel mal que pel bé?
La serp personifica aquí la temptació. Personifica la inclinació gairebé indomable que tots tenim per al mal. Per a l'autor, la causa de tot mal és el mateix home que es deixa vèncer per la temptació, per aquesta inclinació al mal. En gairebé tots els pobles de l'antiguitat la serp és el símbol del mal, és traïdora, verinosa, mata.
La serp va arribar a ser el símbol de la traïció a Déu ia la fe: símbol de tot mal.
També passa això avui a les persones. Prefereixen escoltar la temptació (a la serp) que a Déu.