SÍMBOLS CRISTIANS

Peix cristià

El símbol del peix és una professió de fe abreujada en una sola paraula. La paraula peix en el grec clàssic es diu Ichthys, i per als cristians formaven un acròstic amb les paraules Iesous Christos THeous Uios Soter, és a dir Jesús Crist Fill de Déu Salvador.



Icxc nika

Aquest anagrama l'utilitza sobretot l'Església ortodoxa grega.El significat són dues paraules gregues que confessen la Resurrecció de Jesucrist amb la frase "Jesucrist venç": IC = Jesús, XC = Crist en abreviatura ambdues, Nika = vèncer, victòria. Apareix amb la creu al mig, perquè Crist ha vençut la mort i el pecat en la creu.

Crismón



És el monograma de Crist, format per les dues primeres lletres en majúscules del seu nom en grec: (XP) ISTOS. De vegades també s'hi afegeixen les lletres gregues Alfa i Omega per indicar, seguint el llibre de l'Apocalipsi que Crist és el principi d'on s'origina i la finalitat a on culmina la història.









Creu de Jesús                               


La Teologia cristiana, ha pres a la creu com a símbol de seguiment de Jesús, del més enllà, del missatge cristià i de la vida del creient.
Aquest és el símbol universal perquè va ser on va ser crucificat Crist en temps de l'Imperi Romà.







Creuar els dits
Cuando se formula un deseo, se dice una mentira o se encuentra uno ante un peligro, muchos acostumbran cruzar los dedos , concretamente el mayor sobre el índice. El gesto, que evoca una cruz, conjura la mala suerte y aleja las influencias maléficas, según los supersticiosos.








Agnus Dei

La representació de l'Agnus Dei a l'art cristià es tracta de la imatge d'un anyell amb el cap aureat, i moltes vegades ferit per una llança al pit o degollat, que agafa amb la seva pota davantera dreta un estendard coronat per una creu.







Rosari

El rosari és una pregària tradicional catòlica destinada a lloar la vida de Jesús i la seva mare. Aquesta pregària té funcions similars a la dels mantres orientals, per les seves repeticions de paraules sagrades, que posen el creient en contacte amb la divinitat. Algunes denominacions protestants minoritàries han adoptat el rosari com a oració.




Màndorla

La màndorla és un marc o aurèola en forma de dos cercles que intersequen de forma que la circumferència d'un passa pel centre de l'altre semblant a una ametlla on s'insereixen personatges sagrats, estant el més freqüent Jesucrist però també, la Mare de Déu o els sants.






Tetramof
Un tetramorf és una representació iconogràfica composta per quatre elements. La més estesa d'aquestes és cristiana, la tradició de la qual es remunta a l'Antic Testament, quan el profeta Ezequiel va descriure en una de les seves visions quatre criatures que frontalment tenien rostre humà, mentre que d'esquena i als costats, tenien aparença anima.






Astarot

Astarot,  és un dels dimonis cristians que té la jerarquia de duc de l'Infern. L'ajuden tres dimonis menors, Aamon, Pruslas i Barbatos. Sembla que el seu nom és una corrupció de la deessa Astarte.

ISAAC.

Abraham a punt de sacrificar al seu fill

Abraham i Sara eren molt ancians quan va neixer el seu únic fill Isaac. Uns anys després Déu va voler provar la fé d'Abraham i li va dir que agafés a Isaac, que es dirigeixi amb ell fins a la religió de Morià i que ofereixi allà a l'holocaust i així ho va fer, el va agafar i amb dos criats més van anar. Al tercer día de camí, Abraham va veure una muntanya i li va dir als criats que s'esperesin per que ell anava amb Isaac un moment a reçar i quan acabés tornaria.
Quan van arribar al lloc assenyalat per Déu, Abraham va construir amb pedres un altar, i va col·locar al seu fill a sobre.Va agafar el ganivet per realitzar el sacrifici, però un àngel del cel li va dir que no ho faci, que no li faci mal al seu fill ni li posi una má a sobre d'ell. Llavors Abraham va mirar al seu voltant, va veure un cabrit i el va sacrificar en comptes del seu fill i va tornar a casa amb Isaac.
Abraham li va dir a un criat se que el seu fill no es casaria amb qualsevol dona i li va dir que anés al pais del seus pares a trobar-li una dona decent.
Quan va arribar, el criat va veure aigua a una font i es va trobar amb Rebeca. Quan li va preguntar el nom del seu pare, va descobrir que era filla de Betuel. Ell sabia que Betuel era fill de Nahor, el germá d'Abraham.

El servent li pregunta a Abraham si podia anar a casa seva. Llavors allá explica a Betueli a Laban, el germà de Rebeca, el motiu del seu viatge. Van dir que Rebeca podia casar-se amb Isaac. Al dia seguent va a casa d'Abraham i finalment Isaac i Rebeca es van unir en un estret i profund amor, però no van tenir fills fins als vuit anys, que van tenir dos bessons Esaú i Jacob.

LINK
http:// recursos.cnice.mec.es/bibliainfantil/catalan/antiguo/patriarcas/isaac.htm

1.RELAT DE LA CREACIÓ
    
  primer relat.
Déu va crear el món. El primer que va crear va ser la vegetació i, quan ja estaba aixó, va decidir crear a l'home i a la dona.
      sergon relat.

Adán

El primer que va crear Déu va ser a l'home. Ho va crear amb fang. Després va anant creant la vegetació i els animals. Quan tot aixó estava creat, s'ho va portar a l'home per que ell li donés nom a totes aquelles coses creades i quan ja va estar posat el nom, a partir d'una costella de l'home va crear a la dona i la va anomenar així.

Eva

      Diferències.
Al primer relat, el que primer es crea va ser la vegetació i per últim l'home, i al segon relat, hens diu que el que primer es va crear va ser l'home i després tot el demés, inclus per últim la dóna. Aixó hens dona a entendre que l'home está per sobre de la dona i de tot el demés.







2.ORÍGEN DEL PECAT AL MÓN

Arbre del coneixement del bé i del mal

Una vegada están creats Adán i Eva, Déu els hi diu que poden fer el que ells vulguin al paradís pero que no hi menjin cap fruit de l'arbre del coneixement del bé i del mal, però, hi habia una serp que va fer que Eva menjés llavors, Eva tempta a que també ho façi Adán. Una vegada els dos ho fan, es queden completament sense cap roba llavors Déu sap que tant un com l'altre han menjat de l'arbre i s'enfada amb ells i els expulsa del paradís.










3. RELAT DE CAÍN I ABEL

Caín matant a Abel

Els fills de Adán i Eva es deien Caín i Abel. Abel era pastor i, Caín llaurava les terres. Quan totes les collites anaven bé, tenien que donar-li una part a Déu per agrair-li tot el que ell habia fet. Abel era el bó dels germans, el que sempre li donaba la millor collita a Déu pero en canvi, Caín es simbolitzava com el dolent, era el que li donava les pitjors llavors, Déu trataba millor a Abel i com que Caín li tenia molta embeja, decideix matar-lo i Déu el castiga per el que ha fet. 



4. IMPORTANCIA DE LA SIMBOLOGÍA

L'ARBRE
Què significa aquest símbol?: A la Bíblia, la saviesa i la llei de Déu són comparats amb un arbre. També la Bíblia compara l'home que compleix la llei de Déu amb un arbre frondós. (Salm 1,1-3).
La interpretació és la següent: L'ésser humà té dues possibilitats:
- Menjar dels arbres del paradís, significa ser savi i tenir vida.
- Menjar de l'arbre del bé i del mal, vol dir ser ignorant i trobar la mort, és a dir, seguir les seves pròpies idees i no el mandat de Déu.

                                              LA POMA
No apareix anomenada en la Bíblia en aquest text. El text simplement parla de "fruit" no de "poma". Per què la gent parla llavors d'una poma? La poma representa (és un símbol) en el món antic a la temptació.
En aquest cas la temptació és que l'ésser humà pretén ser com Déu, les persones moltes vegades volen oblidar-se de Déu i posar només normes humanes. La poma simbolitza l'eterna temptació de l'home a no reconèixer com a criatura davant de Déu, sinó voler governar-se per si mateix, no sotmetre, escollir el propi camí, erigir-se en normal última i exclusiva per saber el que està bé i està malament.


LES FULLES DE FIGUERES I LA NUESA
a) Déu li va mostrar el camí a l'home per ser feliç
(= Arbres del paradís i l'arbre de la vida).
b) L'home no va acceptar la proposta de Déu i va voler fer la seva pròpia experiència, decidir per si mateix (= conèixer l'arbre del bé i del mal).
c) La nuesa és la presa de consciència de l'home davant Déu: està desarmat, avergonyit, inerme, es va equivocar i ha de callar. Les fulles de la figuera ens vol dir la por i la vergonya de l'home davant Déu.
Quan l'home es va adonar del mal que acabava de fer, va sentir tota l'amargor que li va produir aquesta experiència. Es va sentir sense cap argument davant de Déu, qui li havia advertit amb anterioritat.
L'home tracta d'amagar de Déu perquè sentia vergonya. L'home es trobava nu (conscient de la seva culpa), però no tenia la humilitat de reconèixer-se culpable davant de Déu (per això s'amaga)

 LA SERP

L'autor bíblic es planteja la pregunta: Per què l'home no vol ser savi, seguir a Déu i ser feliç, sinó que prefereix recórrer el seu propi camí, amagar de Déu i ser desgraciat?. En altres paraules: ¿Per què l'home se sent més portat pel mal que pel bé?
La serp personifica aquí la temptació. Personifica la inclinació gairebé indomable que tots tenim per al mal. Per a l'autor, la causa de tot mal és el mateix home que es deixa vèncer per la temptació, per aquesta inclinació al mal. En gairebé tots els pobles de l'antiguitat la serp és el símbol del mal, és traïdora, verinosa, mata.
La serp va arribar a ser el símbol de la traïció a Déu ia la fe: símbol de tot mal.
També passa això avui a les persones. Prefereixen escoltar la temptació (a la serp) que a Déu.


 

ESTIL ROMÀNIC.

Va ser el primer gran estil clarament cristià i europeu. Es desenvolupa a l'Europa Occidental del segle X al XIII , després de la descomposició de l'imperi Carolingi. A partir de les influències romanes i de les noves tendències aparegudes a la Llombardía , també hi ha una clara assimilació de modalitats orientals. L’estil romànic decorava les esglésies amb escultures i pintures de caràcter religiós, que explicaven al poble els fets sagrats de la Bíblia.
Al mon medieval, la immensa majoria de població era analfabeta.
Les imatges es van convertir en llibres on els cristians podien llegir i aprendre sobre la religió.

Les pintures i escultures tenien una funció decorativa.








ESTIL GÒTIC.

Pintura
"La riquesa"

És un art desenvolupat entre el període anomenat romànic i el Renaixement. Va ser predominant al segle XIII en la construcció d’un gran nombre de catedrals.Geogràficament ocupà tota l'Europa del nord, la central i l'occidental, i arribà fins al Pròxim Orient i, molt més tard, fins a l'Amèrica hispana.
Comença a la capella de Saint-Denis i finalitza amb la construcció de la catedral de Segòvia.L’escultura gòtica hispànica va tenir un gran desenvolupament. Una mostra n’és la "Puerta del Sarmental" de la catedral de Burgos i la "Virgen Blanca" de la catedral de Lleó.
La pintura és l’art que exemplifica millor la riquesa, la sofisticació i el refinament de la societat catalana medieval.

"Virgen Blanca"

Coronant l'arbre de la vida.

Coronació de María.

Neixement de Jesús

S'anuncia el naixement de Jesús i maria rep l'àngel de l'Anunciació.

El grup escultòric queda emmarcat per un monumental rosari

Les noces de Josep i María.

L'adoració dels tres reis d'Orient al portal de la caritat.

Adoració dels pastors al portal de la caritat.

Fragment del portal de la caritat, on hi ha el pessebre en pedra.

Els àngels del judici final.

La puríssima. La figura de la Mare de Déu trepitja la serp recolzada sobre la llàntia de tres braços

 i està envoltada d'espigues.

Sant Josep en barca amb fanal, una àncora i un baldaquí.

La visitació de Maria a la seva cosia Elisabet.

  Judes li dona un petó a Jesús abans de que el matin.

                                         La mort de Jesús.

 LA SAGRADA FAMÍLIA


LA HISTÒRIA

La Sagrada Família és una església monumental iniciada el 19 de març de 1882 , encarregada per Josep Maria Bocabella.La primera pedra es posa el 19 de març de 1882,en un acte solemne que presideix el bisbe de la ciutat, Josep Urquinaona. Aleshores s'inicia la construcció, que comença per la cripta situada a sota de l'absis segons un disseny neogòtic de l'arquitecte Francisco de Paula del Villar i Lozano. Aquest, poc temps després i per discrepàncies amb els promotors, abandona la direcció de l'obra i l'encàrrec passa a mans d'Antoni Gaudí que no va abandonar fins a la seva mort, el 1926. A partir d'allà diversos arquitectes han continuat l'obra seguint la idea original de Gaudí.
Al juliol del 1936, arran de l'alçament militar i la Guerra Civil Espanyola, uns revolucionaris incendien la cripta, cremen les Escoles Provisionals de la Sagrada Família i destrueixen l'obrador. En aquell moment es perden els plànols, els dibuixos i les fotografies originals, i s'esmicolen una part de les seves maquetes de guix a escala.

Al 2006 es construeix la cantoria de la façana de la Glòria segons els models de Gaudí. S'acaben l'any 2008 les voltes del deambulatori de l'absis. Entre el 2008 i el 2010 hi ha la previsió d'acabar les voltes del creuer i de l'absis, a sobre de les quals s'ha d'aixecar la torre del cimbori central acabada amb una creu a 170 m d'alçada, i la de l'absis, dedicada a la Mare de Déu. La torre central anirà envoltada de quatre més, dedicades als evangelistes. El temple es complementarà amb la construcció de la façana principal, la Façana de la Glòria. 
L'edifici està situat al centre de Barcelona, i amb els anys s'ha convertit en un dels signes d'identitat més universals de la ciutat i del país. Anualment és visitat per milions de persones, i també són moltes les que n'estudien el seu contingut arquitectònic i religiós.


COM ARRIBAR-HI

-PROJECTE ACTUAL. DATA PREVISTA DE FINALITZACIÓ. COM QUEDARÀ FINALMENT.

Al 2010 hi ha la previsió d'acabar les voltes del creuer i de l'absis, a sobre de les quals s'ha d'aixecar la torre del cimbori central acabada amb una creu a 170 m d'alçada, i la de l'absis, dedicada a la Mare de Déu. La torre central anirà envoltada de quatre més, dedicades als evangelistes. El temple es complementarà amb la construcció de la façana principal, la Façana de la Glòria. però, tota la Sagrada no crec que la puguin acabar.

-QUE VOL DIR TEMPLE EXPIATORI? 

vol dir que el temple es construeix mitjançant les donacions que fan els creients per tal d'expiar els seus pecats. Així és com em sembla que es va construir el temple del Tibidabo, però no com s'està construint el de la Sagrada Família, que s'està aixecant amb els dotze euros del preu de l'entrada que es paga per fer la visita, sense cap sentit d'expiació. La majoria dels visitants no són creients, i aquest preu no és una donació, sinó el pagament d'un servei.

Que es la simbologia?
La simbologia religiosa, és el estudi de símbols que es la representació sensorial d'una idea que guarda un vincul convencional i arbitrari amb el seu objecte es a dir, es una forma que té un significat.
                                     







  Diferències entre signe i símbol?
Un símbol és la representació mental d'una realitat és a dir, és la forma d'exterioritzar un pensament o idea, els símbols, tenen un significat més ampli , per exemple les banderes, els himnes,els elements químics, els punts cardinals, les unitats de mesura, les expressions religioses (la creu, l'estrella de David, la mitja lluna...)

  

En canvi, els signes poden ser compresos pels éssers humans i els animals, assenyalen, són específics d'una comesa o una circumstància, per exemple el fum, l'arc de Sant Martí, el llamp.....

                                                       

Hola, hem dic Andrea