VIDA OCULTA DE JESÚS
Jesús va compartir durant la seva vida oculta, la vida de la majoría dels homes: una vida quotidiana sense grans esdeveniments, una vida de treball, una vida religiosa participant en la vida de la seva comunitat.
Sabem per l'evangeli que durant aquest temps, Jesús vivia sotmès als seus pares i que anava creixent en saviesa, estatura, i grácia davant Déu i els homes.
En els primers capítols de Lluc i de Mateu, s'explica la vida oculta de Jesús. En el de Mateu, diu que María, la seva mare estava unida a Josep, per acord matrimonial i, abans de viure junts, ella es trobà que habia concebut un fill per obra de l'Esperit Sant, Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer . Resolgué de desfer en secret el acord matrimonial. Ja havia pres aquesta desició, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del senyor i li va dir que aquest fill si que era de l'Esperit Sant, i que li posará el nom de Jesús perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.
Quan Josep es despertà, va fer el que l'àngel del Senyor li havia manat i va prender a casa la seva esposa. No hi havia tingut relacions conjugals quan ella tingué el fill. I josep li va posar el nom de Jesús.
Després que Jesús va neixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d'Orient i en arribar a Jerusalem van preguntar que on era el rei dels jueus que acabava de néixer i venian a adorar-lo
Quan el rei Herodes ho va saber, es va inquietar, i amb ell tot Jerusalem. Herodes va convocar tots els grans sacerdos i els mestres de la LLei que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies i ells li van dir que a Betlem. Herodes els va manar a investigar sobre aquest infant, i que quan el trobaran, li diguessin per que el diu que també volía anar a adorar-lo i van començar el camí.Llavors l'estrella que havia vist sortir començà a avançar devant d'ells, fins que s'aturà damunt el lloc on era l'infant. L'alegria que van tenir en veure l'estrella va ser inmensa. Van entrar a la casa, van veure el nen amb Maria, es van postrar a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li van oferir: or, encens i mirra. Advertits en somnis que no anessin a veure a Herodes, van tornar al se país per un altre camí. Després de la mort de Herodes, un àngel del seyor es va aparèixer a Josep i li va dir que agafés al seu nen i a María i s'anés al país d'Israel, que ja eren morts els qui volien matar l'infant. Josep quan es va aixecar, va agafar al nen i a la seva mare i es van anar al país d'Israel però van sentir que Arquelau regnava a Judea en lloc del seu pare Herodes i van tenir por d'anar. Advertit en somnis, es retirà a la regió de Galilea i se'n anà a viure en un poble anomenat Natzaret. Així es va complir allò que havien anunciat els profetes. Li diran Natzarè.
En els capítols de LLuc, diu que en temps d'Herodes, rei de Judea, hi havia un sacerdot del torn d'Abià que es deia Zacaries. La seva muller, descendent d'Aaron, es deia Elisabet. Tots dos eren justos davant de Déu i irreprensibles en el compliment de tots els manaments i les observances del Senyor. Però no tenien fills per qe Elisabet era estèril i tots dos eren ja d'edat avançada.
Un día mentres Zacaries era al temple oficiant davant de Déu amb els del seu torn, segons el ritual dels sacerdots, li tocà per sorteig d'entrar al santuari del Senyor a oferir l'escens. Mente l'oferia, tot el poble era fora pregant. Llavors, se li va aparèixer un àngel del Senyor, a la dreta de l'altar de l'escens. Zacaries, en veure'l es va torbar i la por es va apoderar d'ell. Però l'àngel li va dir que no tingués por, que la seva sùplica va ser escoltada, i que la seva muller Elisabeth tindría el fill i li posaría el nom de Joan, i que sería gran als ulls del Senyor. Zacaríes li va dir a l'àngel que co podia ell asegurar-se de que sería així per que ell ja era vell i al seva dona també. Llavors l'àngel li va dir que ell estaba a prpo de Déu, que era ell el que l'havia enviat per anunciar-li això. Llavors també li va dir que tenía que estar mut, que no podía dir res a ningú fins que pasés i que encara que Zacaries no el cregués, al temps tot això es compliría i Elisabeth tindría un fill.
Al cap de un temps, Elisabeth es va quedar embarassada. Durant cinc messos ella no va sortir de casa i el sisè mes, Dèu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una dona verge, es a dir, a María. L'àngel entrà a trobar-la i li digué que Déu estaba amb ella. Ella es va quedar asombrada de per que al saluvaba així i li va dir que tindría un fill i que l'anomenaría Jesús. María es va quedar asombrada i li va dir que com podía ser això si ella era verge, i l'àngel li digué que l'Esperit Sant aniría i la cubriría amb la seva ombra, per això el fruit que neixerà serà sant.
Al temps María va anar a visitar a Elisabeth. Al cap d'una mica de temps Elisabeth va tenir el fill i al cap de viut díes tots es van reunir per circumcidar l'infant i volien que es digués Zacaríes, com el seu pare pero la seva mare es va oposar dien que es diria Joan, i tots van replicar dient que no havia ningu de la familia que es digues així. Tos van preguntar al pare que com volia que es digués i ell també va dir que Joan, tots van quedar asombrats.
BLOCS DE LA CLASSE
lunes, 25 de febrero de 2013
lunes, 18 de febrero de 2013
SIMBOLOGÍA DE LA QUARESMA
LES CENDRES
És el residu de la combustió pel foc de les persones. Aquest símbol sempre esta en la primera pàgina de la Bíblia quan se'ns explica que Déu va formar a l'home amb pols de la terra.Això és el que significa el nom de Adam.Se li recorda de seguida que aquest és precisament el seu fi fins que torni a la terra, que és d'on vas ser fet.
ELS QUARENTA DÍES
L'organització quaresmal és un temps simbòlic que fa arrels en l'antic i en el nou testament. Els quaranta dies de Moisès i d'Elies o els quaranta anys del poble elegit al desert no són referències secundàries. La tradició judeocristiana ha vist en aquest número una determinada significació. Probablement la idea més antiga sigui la referència als anys de desert vistos com un temps associat al càstig de Déu.
EL DEJUNO
Juntament amb el desert i la pregària, el dejuni sembla ser una de les mediacions privilegiades de tot temps penitencial, de revisió de vida i de recerca sincera de Déu. Per això, com hem vist en parlar del desert, generalment van units. Tots els que es retiren al desert per trobar-se amb Déu, dejunen.
EL DESERT
és un lloc despoblat, àrid, només, inhabitado, caracteritzat per l'escassetat de vegetació i la falta deagua.
És el lloc on transcorre el dejuni, considerat com despreniment ysoledad exterior i interior, per emportar, al qual s'hi interna, a launíón amb Déu.
http://gafportaceli.blogspot.es/1202837820/
LES CENDRES
És el residu de la combustió pel foc de les persones. Aquest símbol sempre esta en la primera pàgina de la Bíblia quan se'ns explica que Déu va formar a l'home amb pols de la terra.Això és el que significa el nom de Adam.Se li recorda de seguida que aquest és precisament el seu fi fins que torni a la terra, que és d'on vas ser fet.ELS QUARENTA DÍES
L'organització quaresmal és un temps simbòlic que fa arrels en l'antic i en el nou testament. Els quaranta dies de Moisès i d'Elies o els quaranta anys del poble elegit al desert no són referències secundàries. La tradició judeocristiana ha vist en aquest número una determinada significació. Probablement la idea més antiga sigui la referència als anys de desert vistos com un temps associat al càstig de Déu.EL DEJUNO
Juntament amb el desert i la pregària, el dejuni sembla ser una de les mediacions privilegiades de tot temps penitencial, de revisió de vida i de recerca sincera de Déu. Per això, com hem vist en parlar del desert, generalment van units. Tots els que es retiren al desert per trobar-se amb Déu, dejunen.
EL DESERT
és un lloc despoblat, àrid, només, inhabitado, caracteritzat per l'escassetat de vegetació i la falta deagua.
És el lloc on transcorre el dejuni, considerat com despreniment ysoledad exterior i interior, per emportar, al qual s'hi interna, a launíón amb Déu.
http://gafportaceli.blogspot.es/1202837820/
martes, 5 de febrero de 2013
EL CARNESTOLTES
La festa del Carnestoltes és la festa del món al revés. S'escull una persona que, durant uns dies, deixa fer les coses que la resta de l'any estan prohibides o mal vistes. Tothom es disfressa, juga, fa bromes, canta i balla. El Carnaval és un gran joc o festa en la qual, durant unes hores, pots deixar de ser tu mateix i ser aixó del que t'has disfraçat.
Al llarg de la història, aquestes festes s'han intentat prohibir moltes vegades però sempre han seguit existint gràcies a celebracions privades o secretes. Amb el temps, aquesta situació ha canviat i el Carnaval s'ha convertit en la festa més popular, alegre i participativa de l'any.
QUARESMA
La Quaresma és el temps de conversió, que marca l'Esgésia per preparar-nos a la gran festa de la Pasqua. És el temps per penedir dels noestres pecats i de canviar alguna cosa de nosaltres per ser millors i poder viure més a prop de Crist.
La Quaresma dura 40 dies, comená el Dimecres de Cendra i acaba abans de l missa del sopar del Senyor del Dijous Sant. Al llarg.Al llarg d'aquest temps, sobretot en la litúrgia del diumente, fem un esforç per recuperar el ritme i estil dels veritables creients que hem de viure com a fills de Déu.El color litúrgic d'aquest temps es el morat, que significa penitència.És un temps de reflexió, de penitència,i de conversió espiritual. A la Quaresma , Crist ens convida a canviar de vida. L'Església ens convidaa viure la Quaresma com un camí cap a Jesucrist, escoltant la paraula de Déu, pregant, i fent obres bones.
Per això, la Quaresma és el temps de perdó i de la reconciliació fraterna. Cada dia, durant tota la vida, hem de llençar dels nostres cors l'odi, la rencúnia, l'enveja, la gelosia etc..
La festa del Carnestoltes és la festa del món al revés. S'escull una persona que, durant uns dies, deixa fer les coses que la resta de l'any estan prohibides o mal vistes. Tothom es disfressa, juga, fa bromes, canta i balla. El Carnaval és un gran joc o festa en la qual, durant unes hores, pots deixar de ser tu mateix i ser aixó del que t'has disfraçat.
Des de ja fa molt temps, grecs,jueus i romans celebraven festes iguals o semblants al carnestoltes. Els romans se les dedicaven als seus déus. Eren festes en les quals els esclaus i els soldats triaven un rei que primer manava tant com volia, però al final havia de morir.
Al llarg de la història, aquestes festes s'han intentat prohibir moltes vegades però sempre han seguit existint gràcies a celebracions privades o secretes. Amb el temps, aquesta situació ha canviat i el Carnaval s'ha convertit en la festa més popular, alegre i participativa de l'any.
El carnestoltes està molt relacionat amb la tradició cristiana. Es celebra uns dies abans del dimecres de cendra, dia en què comença la Quaresma. En la tradició cristiana, els 40 dies que dura la Quaresma són un temps de sacrifici en els quals, per exemple, no es pot menjar gaire. Per això, durant el carnestoltes hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles. La gent aprofita aquesta festa per fer tot el que després no hi podrà fer.
Dos personatges han representat sempre la lluita entre el que signifiquen el carnestoltes i la Quaresma. Per una parte, el rei Carnestoltes, un personatge gruixut, dragador, bevedor i esbojarrat. Per l'altre, la seva enemiga, la vella quaresma, una vella de set cames, que dejuna i és vegetariana.
DIJOUS GRAS
Comença la festa del Carnaval. La gent es disfressa per celebrar que el rei Carnestoltes està a punt d'arribar. Segons la tradició, és un dia per gaudir d'un menjar greixós i abundant. Els plats típics són la botifarra d'ou, la truita de botifarra i la coca de llardons.
DIMECRES DE CENDRE
Per alguns, és l'últim dia del Carnaval. Per uns altres, ja és el primer dia de la Quaresma. La tradició diu que s'ha de fer un berenar i participar en l'enterrament de la sardina, que simbolitza el final del Carnaval.
QUARESMA
La Quaresma és el temps de conversió, que marca l'Esgésia per preparar-nos a la gran festa de la Pasqua. És el temps per penedir dels noestres pecats i de canviar alguna cosa de nosaltres per ser millors i poder viure més a prop de Crist.La Quaresma dura 40 dies, comená el Dimecres de Cendra i acaba abans de l missa del sopar del Senyor del Dijous Sant. Al llarg.Al llarg d'aquest temps, sobretot en la litúrgia del diumente, fem un esforç per recuperar el ritme i estil dels veritables creients que hem de viure com a fills de Déu.El color litúrgic d'aquest temps es el morat, que significa penitència.És un temps de reflexió, de penitència,i de conversió espiritual. A la Quaresma , Crist ens convida a canviar de vida. L'Església ens convidaa viure la Quaresma com un camí cap a Jesucrist, escoltant la paraula de Déu, pregant, i fent obres bones.
Per això, la Quaresma és el temps de perdó i de la reconciliació fraterna. Cada dia, durant tota la vida, hem de llençar dels nostres cors l'odi, la rencúnia, l'enveja, la gelosia etc..
Suscribirse a:
Entradas (Atom)