Un guerrer anomenat Goliat que mesurava al voltant de tres metres d'alçada. Tota la seva armadura i les seves armes eren de bronze: el casc, la cuirassa d'escates que pesava 60 quilos, les polaines i la llança que pesava set quilos. Davant seu marxava el que portava el seu escut.

David, fill d'un efratita de Betlem de Judà, que també havia escoltat el filisteu, va preguntar als que estaven al seu costat: "Què és el que donaran a l'home que mati aquest filisteu i tregui l'afront a Israel? Perquè qui és aquest filisteu incircumcís que insulta així als batallons del Déu viu? " I la gent va dir: "Si algú mata aquest home, que així insulta Israel, el rei li omplirà de riqueses, li donarà a la seva filla per esposa i lliurarà d'impostos a la família del seu pare."

El filisteu es va acostar més i més a David, precedit pel qual portava el seu escut, i quan el va veure el va menysprear perquè era un jovenet.
Quan el filisteu es va llançar contra David, aquest va ficar ràpidament la mà a la bossa, va treure una pedra i se la va tirar amb la fona. La pedra va arribar el filisteu, hundiéndosele al front. Aquest va caure de cara a terra. David, llavors, va córrer i es va posar dret damunt del seu cos, va prendre la seva espasa i el va rematar tallant-li el cap. Els filisteus, en veure mort el seu campió, van fugir. Així, doncs, sense altra arma que la seva fona i una pedra, David va derrotar el filisteu i el va fer morir.
Els filisteus van empendre la fugida, llavors els homes d'Israel i de Judà llençaren el crit de guerra, i es posaren a perseguir-los fins a arribar al Gat i a les portes d'Ecron. Per tot el camí hi havien cadavers de filisteus.
Els israelites van deixar de perseguir-los i van tornar enrere per saquejar el seu campament.
David va agafar el cap del filisteu i el portà a Jerusalem, les armes se les quedà a la tenda.
Quan Saül va veure a David li va preguntar a Abner, el general en cap de l'exercit, que de qui era fill David, llavors Abner li va preguntar i David li va respondre que era fill del servent Jessè de Betlem.

De totes les campanyes que Saül li encomanava, David sortia victoriós, per aixó Saül li va confiar el comandament dels seus homes de guerra i era ben vist de tot l'exercit i dels oficials de Saül.
Tothom deia que David matava a més persones que Saül, llavors quan Saül es va enterar d'aixó no li va fer gracia i començá a mirar malament a David.
Un esperit maligne enviat per Déu s'apoderà de Saül llavors ell tenia una espasa i pensa clavar-li a David i deixar-lo clavat a la paret pero David quan ho veu aconsegueix esquivar-lo dues vegades.
Saül li va agafar por a David , llavors li va donar com a muller a la seva filla gran, Merab a canvi de lluitar en totes les guerres del Senyor.
Aleshores,a Mical, la filla petita de Saül feia temps que li agradava David i quan Saül es va enterar li va semblar bé llavors li comunicà a David que seria el seu gendre, però encara que eren familia, Saül el veia sempre com un enemic.
Després de regnar 40 anys, David ja era vell i va morir.