SIMBOLOGÍA DELS INICIS DE L'ESGLESIA
Aquest article recull alguns dels principals símbols del cristianisme, tant els lligats a la pròpia religió com els consagrats per l'art i altres manifestacions culturals. Molts d'ells provenen de tradicions anteriors i van ser assimilats i transformats, en una prova més delsincretisme d'aquest culte.


Peix Cristià
El símbol del peix és una professió de fe abreujada en una sola paraula. La paraula peix en el grec clàssic es diu Ichthys, i per als cristians formaven un acròstic amb les paraules Iesous Christos THeous Uios Soter, és a dir Jesús Crist Fill de Déu Salvador.
PEIX CRISTIÀ     vídeo peix cristià



Nika

Aquest anagrama l'utilitza sobretot l'Església ortodoxa grega.El significat són dues paraules gregues que confessen la Resurrecció de Jesucrist amb la frase Jesucrist venç. : IC = Jesús, XC = Crist en abreviatura ambdues, Nika = vèncer, victòria. Apareix amb la creu al mig, perquè Crist ha vençut la mort i el pecat en la creu.




        Crismó
   És el monograma de Crist, format per les dues primeres lletres en majúscules del seu nom en grec: (XP) ISTOS. De vegades també s'hi afegeixen les lletres gregues Alfa i Omega per indicar, seguint el llibre de l'Apocalipsi que Crist és el principi d'on s'origina i la finalitat a on culmina la història.

CRISMÓ




Creu Cristiana

La Teologia cristiana, ha pres a la creu com a símbol de seguiment de Jesús, del més enllà, del missatge cristià i de la vida del creient.
Aquest és el símbol universal perquè va ser on va ser crucificat Crist en temps de l'Imperi Romà.
CREU CRISTIANA



   Creuar els dits

Cuando se formula un deseo, se dice una mentira o se encuentra uno ante un peligro, muchos acostumbran cruzar los dedos , concretamente el mayor sobre el índice. El gesto, que evoca una cruz, conjura la mala suerte y aleja las influencias maléficas, según los supersticiosos.

SEGONA PASQUA

La segona pasqua també es coneix com l celebració de l'esperit sant. Es una festa on la seva celebració canvia segons l'any, es a dir, no sempre es celebra el mateix dia. Aquesta celebració es fa 50 díes després del diumenge de resurecció. Prové d'una festa jueva on es celebrava la festa de les set setmanes i l'aparició de Déu.

OUS

RELACIÓ ENTRE CIENCIA I FE


La Fe, no pretén demostrar res comprovable, simplement és un estat mental al que s'arriba després d'obtenir coneixement profund de fets i promeses d'origen diví, és a dir, no comprovables per experimentació.

La ciència s'encarrega d'investigar, comprovar i especular amb teories més o menys encertades amb la finalitat d'avançar en el coneixement empíric d'algun camp tecnològic en concret.

És a dir, que la Fe i la ciència són camps diferents, amb finalitats diferents, no tenen perquè molestar una a l'altra en absolut, és més, es poden complementar tranquil·lament.

http://www.mscperu.org/teologia/1apologetica/ciencia_y_Fe/universo_sentido.htm

SETMANA DE PASQUA

És la setmana que succeeix a aquest diumenge de Pasqua. El temps de pasqua designa, les setmanes que van des del diumenge de resurrecció fins al de pentacosta. Això es sol celebrar entre el 22 de març o el 25 d'abril.
L'expressió pasqua remet principalment a la festa de la Resurrecció, que també és cridada de vegades com Pasqua florida, però també s'usa per referir-se a tres celebracions cristianes: el Nadal que es el 25 de desembre, l'Epifania o adoració els Mags es el 6 de gener i Pentecosta, la vinguda de l'Esperit Sant que es cinquanta dies després de la Resurrecció. A Xile i Cuba, el terme Pasqua s'aplica col · loquialment al Nadal, mentre que a la Pasqua se li crida Pasqua de Resurrecció

http://es.wikipedia.org/wiki/Pascua

SIMBOLOGIA DE LA SETMANA SANTA CRISTIANA

1.
FET: DIUMENGE DE RAMS
La benedicció de les palmes és un dels actes més populars i d'una simbologia important en el cristianisme ja que recorda l'entrada de Jesucrist a Jerusalem. Este matí les distintes parròquies de la ciutat han beneït les palmes que després han repartit entre confrares i feligresos







2.
FET: DARRER SOPAR
El darrer sopar és l'àpat que Jesús de Natzaret va compartir amb els seus deixebles abans de ser crucificat. L'església Catòlica considera que és el moment en què s'institueix l'eucaristia. La història apareix als evangelis i a diverses cartes dels apòstols. Es commemora a cada missa i especialment el Dijous Sant.





3.
FET: JUDICI A JESÚS
El Judici de Jesús és un esdeveniment central en el qual Jesús és arrestat i jutjat. És narrat pels Evangelis. Aquest esdeveniment condueix a la Passió de Crist.









4.
FET: PROCESSONS
Una processó religiosa o professó és un passeig d'una icona sagrada per una vila o cap a un indret rellevant, com ara un santuari o ermita. El passeig permet la participació dels fidels. Actualment han perviscut amb diferent fortuna en diversos llocs del món. Si algunes són especialment conegudes, són les processons religioses a Espanya, molt habituals per Setmana Santa, encara que també fora d'ella.



5.
FET: FLAGELACIÓ A JESÚS
La flagelació va ser una mena de cástig a Jeús on li van donar en la espatlla amb pals una vegada darrera l'altra










6.
FET: MISSA DE DIVENDRES SANT
La missa és un dels noms amb que es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Esgésia Catòlica Romana












7.
FET:

CREU CRISTIANA

La creu Cristiana és un dels símbols del cristianisme més conegut. La seva forma varía entre les diverses comunitats cristianes. A l'Esglèsia Catòlica és una línea vertical travesada a la part superior per una línea horitzontal.
Algunes interpretacións místiques interpreten que el pal vertical representa la divinitat de Jesús, i , l'horitzontal la seva humanitat.
L'Esglèsia Catòlica celebra dues festes relacionades amb la Creu; La invenció de la Santa Creu, que és on es celebra l'aparició de la Creu al cel a Constantí en la Batalla de Ponte Milvio i , l'Exaltació de la Santa Creu, que celebra la troballa de la Vera Creu per Sant a Elena.
També, aquesta Creu, simbolitza el sacrifici de Jesucrist per la humanitat, portant la seva creu i morint en ella simbolitza que Jesús és el Crist i segons el Cristianisme va dur la humanitat sobre les seves espatlles i va morir en ella i per ella.

LA SEVA HISTÒRIA
Durant els tres primers segles sembla que no es va representar la creu, es preferien les figures com:
EL PASTOR.














EL PEIX. 

EL COLOM.













Va ser al segle IV quan la creu es va convertir poc a poc, en el símbol predilecte per representar a crist i el seu misteri de salvació.
Des del somni de l'emperador Constantí que va precedir a la seva victòria en el pont Milvio, i el descobriment de la veritable creu de Crist, a Jerusalem, per la mare del mateix emperador.
Les primeres representacións esculturals de la creu ofereixen a un Crist gloriós, amb llarga túnica, amb corona reial. És a la creu, però és el Vencedor i  el ressuscitat.Més tard, amb l'espiritualitat de l'Edat Mitjana, se li representarà en el seu estat de sofriment i dolor.

En el nostre temps, la creu, en veritat, és un símbol repetidísim en les seves variades formes com per exemple:
- La creu que presideix la celebració, sobre l'altar o prop seu.
- La creu processional que encapçala el ritu d'entrada en les ocasions més solemnes, i sembla ser l'origen que després el lloc de la celebració estigui presidit per ella,
- Les que col · loquem a les habitacions de les nostres casa,
- La creu pectoral dels Bisbes i el bàcul pastoral del Papa,
- Les creus penitencials que els Natzarens porten a l'esquena en les provessons de Setmana Santa,
- La creu com adorn i fins com joia, que moltes persones porten al coll,

VIDA OCULTA DE JESÚS

Jesús va compartir durant la seva vida oculta, la vida de la majoría dels homes: una vida quotidiana sense grans esdeveniments, una vida de treball, una vida religiosa participant en la vida de la seva comunitat.
Sabem per l'evangeli que durant aquest temps, Jesús  vivia sotmès als seus pares i que anava creixent en saviesa, estatura, i grácia davant Déu i els homes.
En els primers capítols de Lluc i de Mateu, s'explica la vida oculta de Jesús. En el de Mateu, diu que María, la seva mare estava unida a Josep, per acord matrimonial i, abans de viure junts, ella es trobà que habia concebut un fill per obra de l'Esperit Sant, Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer . Resolgué de desfer en secret el acord matrimonial. Ja havia pres aquesta desició, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del senyor i li va dir que aquest fill si que era de l'Esperit Sant, i que li posará el nom de Jesús perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.
Quan Josep es despertà, va fer el que l'àngel del Senyor li havia manat i va prender a casa la seva esposa. No hi havia tingut relacions conjugals quan ella tingué el fill. I josep li va posar el nom de Jesús.
Després que Jesús va neixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d'Orient i en arribar a Jerusalem van preguntar que on era el rei dels jueus que acabava de néixer i venian a adorar-lo
Quan el rei Herodes ho va saber, es va inquietar, i amb ell tot Jerusalem. Herodes va convocar tots els grans sacerdos i els mestres de la LLei que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies i ells li van dir que a Betlem. Herodes els va manar a investigar sobre aquest infant, i que quan el trobaran, li diguessin per que el diu que també volía anar a adorar-lo i van començar el camí.Llavors l'estrella que havia vist sortir començà a avançar devant d'ells, fins que s'aturà damunt el lloc on era l'infant. L'alegria que van tenir en veure l'estrella va ser inmensa. Van entrar a la casa, van veure el nen amb Maria, es van postrar a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li van oferir: or, encens i mirra. Advertits en somnis que no anessin a veure a Herodes, van tornar al se país per un altre camí. Després de la mort de Herodes, un àngel del seyor es va aparèixer a Josep i li va dir que agafés al seu nen i a María i s'anés al país d'Israel, que ja eren morts els qui volien matar l'infant. Josep quan es va aixecar, va agafar al nen i a la seva mare i es van anar al país d'Israel però van sentir que Arquelau regnava a Judea en lloc del seu pare Herodes i van tenir por d'anar. Advertit en somnis, es retirà a la regió de Galilea i se'n anà a viure en un poble anomenat Natzaret. Així es va complir allò que havien anunciat els profetes. Li diran Natzarè.

En els capítols de LLuc, diu que en temps d'Herodes, rei de Judea, hi havia un sacerdot del torn d'Abià que es deia Zacaries. La seva muller, descendent d'Aaron, es deia Elisabet. Tots dos eren justos davant de Déu i irreprensibles en el compliment de tots els manaments i les observances del Senyor. Però no tenien fills per qe Elisabet era estèril i tots dos eren ja d'edat avançada.
Un día mentres Zacaries era al temple oficiant davant de Déu amb els del seu torn, segons el ritual dels sacerdots, li tocà per sorteig d'entrar al santuari del Senyor a oferir l'escens. Mente l'oferia, tot el poble era fora pregant. Llavors, se li va aparèixer un àngel del Senyor, a la dreta de l'altar de l'escens. Zacaries, en veure'l es va torbar i la por es va apoderar d'ell. Però l'àngel li va dir que no tingués por, que la seva sùplica va ser escoltada, i que la seva muller Elisabeth tindría el fill i li posaría el nom de Joan, i que sería gran als ulls del Senyor. Zacaríes li va dir a l'àngel que co podia ell asegurar-se de que sería així per que ell ja era vell i al seva dona també. Llavors l'àngel li va dir que ell estaba a prpo de Déu, que era ell el que l'havia enviat per anunciar-li això. Llavors també li va dir que tenía que estar mut, que no podía dir res a ningú fins que pasés i que encara que Zacaries no el cregués, al temps tot això es compliría i Elisabeth tindría un fill.
Al cap de un temps, Elisabeth es va quedar embarassada. Durant cinc messos ella no va sortir de casa i el sisè mes, Dèu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una dona verge, es a dir, a María. L'àngel entrà a trobar-la i li digué que Déu estaba amb ella. Ella es va quedar asombrada de per que al saluvaba així i li va dir que tindría un fill i que l'anomenaría Jesús. María es va quedar asombrada i li va dir que com podía ser això si ella era verge, i l'àngel li digué que l'Esperit Sant aniría i la cubriría amb la seva ombra, per això el fruit que neixerà serà sant.
Al temps María va anar a visitar a Elisabeth. Al cap d'una mica de temps Elisabeth va tenir el fill i al cap de viut díes tots es van reunir per circumcidar l'infant i volien que es digués Zacaríes, com el seu pare pero la seva mare es va oposar dien que es diria Joan, i tots van replicar dient que no havia ningu de la familia que es digues així. Tos van preguntar al pare que com volia que es digués i ell també va dir que Joan, tots van quedar asombrats.

SIMBOLOGÍA DE LA QUARESMA

LES CENDRES

És el residu de la combustió pel foc de les persones. Aquest símbol sempre esta en la primera pàgina de la Bíblia quan se'ns explica que Déu va formar a l'home amb pols de la terra.Això és el que significa el nom de Adam.Se li recorda de seguida que aquest és precisament el seu fi fins que torni a la terra, que és d'on vas ser fet.



ELS QUARENTA DÍES

L'organització quaresmal és un temps simbòlic que fa arrels en l'antic i en el nou testament. Els quaranta dies de Moisès i d'Elies o els quaranta anys del poble elegit al desert no són referències secundàries. La tradició judeocristiana ha vist en aquest número una determinada significació. Probablement la idea més antiga sigui la referència als anys de desert vistos com un temps associat al càstig de Déu.


EL DEJUNO

Juntament amb el desert i la pregària, el dejuni sembla ser una de les mediacions privilegiades de tot temps penitencial, de revisió de vida i de recerca sincera de Déu. Per això, com hem vist en parlar del desert, generalment van units. Tots els que es retiren al desert per trobar-se amb Déu, dejunen.


EL DESERT

és un lloc despoblat, àrid, només, inhabitado, caracteritzat per l'escassetat de vegetació i la falta deagua.
És el lloc on transcorre el dejuni, considerat com despreniment ysoledad exterior i interior, per emportar, al qual s'hi interna, a launíón amb Déu.

http://gafportaceli.blogspot.es/1202837820/

EL CARNESTOLTES

La festa del Carnestoltes és la festa del món al revés. S'escull una persona que, durant uns dies, deixa fer les coses que la resta de l'any estan prohibides o mal vistes. Tothom es disfressa, juga, fa bromes, canta i balla. El Carnaval és un gran joc o festa en la qual, durant unes hores, pots deixar de ser tu mateix i ser aixó del que t'has disfraçat.

Des de ja fa molt temps, grecs,jueus i romans celebraven festes iguals o semblants al carnestoltes. Els romans se les dedicaven als seus déus. Eren festes en les quals els esclaus i els soldats triaven un rei que primer manava tant com volia, però al final havia de morir.

Al llarg de la història, aquestes festes s'han intentat prohibir moltes vegades però sempre han seguit existint gràcies a celebracions privades o secretes. Amb el temps, aquesta situació ha canviat i el Carnaval s'ha convertit en la festa més popular, alegre i participativa de l'any.

El carnestoltes està molt relacionat amb la tradició cristiana. Es celebra uns dies abans del dimecres de cendra, dia en què comença la Quaresma. En la tradició cristiana, els 40 dies que dura la Quaresma són un temps de sacrifici en els quals, per exemple, no es pot menjar gaire. Per això, durant el carnestoltes hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles. La gent aprofita aquesta festa per fer tot el que després no hi podrà fer.

Dos personatges han representat sempre la lluita entre el que signifiquen el carnestoltes i la Quaresma. Per una parte, el rei Carnestoltes, un personatge gruixut, dragador, bevedor i esbojarrat. Per l'altre, la seva enemiga, la vella quaresma, una vella de set cames, que dejuna i és vegetariana.

-http://www.sortirambnens.com/fires-i-festes/festivitats-tradicionals/314-carnestoltes.html

-http://www.xtec.cat/~aporta1/costumari/carnaval.htm

DIJOUS GRAS

Comença la festa del Carnaval. La gent es disfressa per celebrar que el rei Carnestoltes està a punt d'arribar. Segons la tradició, és un dia per gaudir d'un menjar greixós i abundant. Els plats típics són la botifarra d'ou, la truita de botifarra i la coca de llardons.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Dijous_gras

DIMECRES DE CENDRE

Per alguns, és l'últim dia del Carnaval. Per uns altres, ja és el primer dia de la Quaresma. La tradició diu que s'ha de fer un berenar i participar en l'enterrament de la sardina, que simbolitza el final del Carnaval.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Dimecres_de_cendra

QUARESMA
La Quaresma és el temps de conversió, que marca l'Esgésia per preparar-nos a la gran festa de la Pasqua. És el temps per penedir dels noestres pecats i de canviar alguna cosa de nosaltres per ser millors i poder viure més a prop de Crist.

La Quaresma dura 40 dies, comená el Dimecres de Cendra i acaba abans de l missa del sopar del Senyor del Dijous Sant. Al llarg.Al llarg d'aquest temps, sobretot en la litúrgia del diumente, fem un esforç per recuperar el ritme i estil dels veritables creients que hem de viure com a fills de Déu.El color litúrgic d'aquest temps es el morat, que significa penitència.És un temps de reflexió, de penitència,i de conversió espiritual. A la Quaresma , Crist ens convida a canviar de vida. L'Església ens convidaa viure la Quaresma com un camí cap a Jesucrist, escoltant la paraula de Déu, pregant, i fent obres bones.
Per això, la Quaresma és el temps de perdó i de la reconciliació fraterna. Cada dia, durant tota la vida, hem de llençar dels nostres cors l'odi, la rencúnia, l'enveja, la gelosia etc..

DAVID.

Un guerrer anomenat Goliat que mesurava al voltant de tres metres d'alçada. Tota la seva armadura i les seves armes eren de bronze: el casc, la cuirassa d'escates que pesava 60 quilos, les polaines i la llança que pesava set quilos. Davant seu marxava el que portava el seu escut.
Es va aturar davant les línies israelites i va cridar: "Per què heu sortit per posar-vos en ordre de batalla? Jo sóc filisteu i vosaltres, en canvi, sou els servidors de Saül. Trieu, doncs, un home que pugui lluitar amb mi. Si és més fort que jo i em mata, nosaltres serem els vostres esclaus, però si jo sóc més fort i el mato, llavors vosaltres sereu els nostres esclaus i ens servireu. " El filisteu es presentava cada matí i cada tarda, i ho va fer per espai de quaranta dies.
David, fill d'un efratita de Betlem de Judà, que també havia escoltat el filisteu, va preguntar als que estaven al seu costat: "Què és el que donaran a l'home que mati aquest filisteu i tregui l'afront a Israel? Perquè qui és aquest filisteu incircumcís que insulta així als batallons del Déu viu? " I la gent va dir: "Si algú mata aquest home, que així insulta Israel, el rei li omplirà de riqueses, li donarà a la seva filla per esposa i lliurarà d'impostos a la família del seu pare."
Llavors Saül el va fer cridar, li va posar el seu equip de combat: li va donar un casc de bronze i una cuirassa. Després, David es va cordar el cinturó amb l'espasa per sobre la cuirassa, però no va poder caminar perquè no estava acostumat. I es va desfer de totes aquestes coses. Va prendre, en canvi, el seu bastó, va escollir al riu cinc pedres llises i les va col · locar a la seva bossa de pastor. Després va avançar cap al filisteu amb la fona a la mà.
El filisteu es va acostar més i més a David, precedit pel qual portava el seu escut, i quan el va veure el va menysprear perquè era un jovenet.
Quan el filisteu es va llançar contra David, aquest va ficar ràpidament la mà a la bossa, va treure una pedra i se la va tirar amb la fona. La pedra va arribar el filisteu, hundiéndosele al front. Aquest va caure de cara a terra. David, llavors, va córrer i es va posar dret damunt del seu cos, va prendre la seva espasa i el va rematar tallant-li el cap. Els filisteus, en veure mort el seu campió, van fugir. Així, doncs, sense altra arma que la seva fona i una pedra, David va derrotar el filisteu i el va fer morir.
Els filisteus van empendre la fugida, llavors els homes d'Israel i de Judà llençaren el crit de guerra, i es posaren a perseguir-los fins a arribar al Gat i a les portes d'Ecron. Per tot el camí hi havien cadavers de filisteus.
Els israelites van deixar de perseguir-los i van tornar enrere per saquejar el seu campament.
David va agafar el cap del filisteu i el portà a Jerusalem, les armes se les quedà a la tenda.
Quan Saül va veure a David li va preguntar a Abner, el general en cap de l'exercit, que de qui era fill David, llavors Abner li va preguntar i David li va respondre que era fill del servent Jessè de Betlem.
Despres de la conversa d'aquests dos, Jonatan (fill de Saül) es va fer molt amic de David i llavors li va regalar la seva armadura, espasa, arc i cinturó.
De totes les campanyes que Saül li encomanava, David sortia victoriós, per aixó Saül li va confiar el comandament dels seus homes de guerra i era ben vist de tot l'exercit i dels oficials de Saül.
Tothom deia que David matava a més persones que Saül, llavors quan Saül es va enterar d'aixó no li va fer gracia i començá a mirar malament a David.
Un esperit maligne enviat per Déu s'apoderà de Saül llavors ell tenia una espasa i pensa clavar-li a David i deixar-lo clavat a la paret pero David quan ho veu aconsegueix esquivar-lo dues vegades.
Saül li va agafar por a David , llavors li va donar com a muller a la seva filla gran, Merab a canvi de lluitar en totes les guerres del Senyor.
Aleshores,a Mical, la filla petita de Saül feia temps que li agradava David i quan Saül es va enterar li va semblar bé llavors li comunicà a David que seria el seu gendre, però encara que eren familia, Saül el veia sempre com un enemic.
Després de regnar 40 anys, David ja era vell i va morir.

DINERS AL MÓN
Al món, hi han persones que no tenen ni per menjar, que es conformen amb qualsevol cosa, com per exemple l'Africa simplement per el fet de que no tenen ni treball per poder guanyar-se la vida. Després, hi han unes altres persones que, no li sobren per que si que tenen una vida mitjanament bona, per que tenen treball i amb això ja poden viure, i, després están ja els rics que els hi sobren. Desde la meva opinió jo pensó que el món está molt malament repartit en el tema dels diners, que persones que no tenen res, podrien tenir, i persones que els hi sobra, podrien tenir menys del que tenen o tots iguals.
PERCENTATGES:
1º ASIA 3.900.000.000 

2º AMÉRICA 912.000.000

3º ÁFRICA 922.000,000

4º OCEANÍA 33.000.000

5º EUROPA 732.000.000 

DINERS AL NADAL
Al nadal, es a l'epoca on la gent gasta mes diners simplement per el fet de que compren regals a les families, amics etc.., aquesta es una tradició des de fa molts anys, a la gent li agrada fer regals als demés, i per això no es donen compte de que gasten molts diners. Després del nadal, venen les rebaixes i allá la gent també es deixen molts diners.